En guàrdia!

Capítol 736. Tot i les moltes ferides que va deixar la Guerra Civil, en moltes poblacions catalanes es va fer un esforç de perdó i reconciliació entre famílies que, per circumstàncies ben diverses, havien militat en un bàndol o a l'altre. Una de les poblacions on es va fer evident aquesta necessitat va ser Jesús, al costat de Tortosa, a les Terres de l'Ebre, on va tenir lloc una de les batalles més cruentes de la guerra. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Daniel Arasa, doctor en Humanitats i Ciències Socials, periodista, autor de "Jesús en guerra (1936-1939)".

Capítol 735. El pas de la dècada dels 50 als 60 va ser sinònim de canvis profunds en el cinema arreu del món, canvis temàtics i formals protagonitzats per la generació de postguerra. Els mètodes de producció s'abaratien i això va facilitar l'accés a la indústria del cine. Un grup de joves crítics de la redacció de la revista Cahiers du Cinéma van acabar agafant la càmera per reivindicar la seva visió del director com el veritable autor d'una pel·lícula: era la "Nouvelle Vague", que en francès vol dir una nova onada, que estava destinada a sacsejar les pantalles. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Bunyol, guionista d'"En guàrdia!", periodista especialitzat en cinema, director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento".

Capítol 734. El monestir de Santa Maria de Sixena està situat en la zona fronterera entre Catalunya i Aragó, a l'actual província d'Osca, i ha estat dependent durant segles del bisbat de Lleida. Darrere de les 97 obres d'art traslladades a Catalunya al llarg del segle XX que han estat retornades a Sixena per una sentència judicial hi ha un procés llarg i complex lligat a la història del país. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Canosa, doctor en Comunicació per la Facultat de Comunicació Blanquerna, periodista i autor del llibre "Sixena: la croada de la memòria".

Capítol 733. La prostitució ha tingut una presència continuada en totes les èpoques, més enllà de consideracions morals. A la baixa edat mitjana, entre els segles XIV i XV, quan la situació de les dones era molt més precària que la dels seus companys homes, la prostitució va ser una activitat econòmica important a viles i ciutats. Barcelona va arribar a tenir tres bordells en una època en què poques ciutats en tenien més d'un. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Roger Benito, llicenciat en Història, especialitzat en història medieval per la UB, autor de la tesi "La prostitució a la Barcelona Baixmedieval (segles XIV-XV)".

Capítol 732. L'any 1900 Catalunya concentrava el 81,9 per cent de la indústria tèxtil espanyola. Des de finals del segle XIX fins ben entrats els anys 70 del segle passat, la indústria de gènere de punt va ser un dels principals sectors productius de la indústria catalana. De totes les especialitats del sector, el teixit de punt era el més econòmic i el més adequat per a la confecció de peces de roba. Amb la mecanització de la producció, la majoria de fàbriques de gènere de punt es van concentrar al Maresme. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Julià, politòleg, comissari de l'exposició "Posem fil a l'agulla. El gènere de punt a Arenys de Mar", que es va poder veure el 2018.