En guàrdia!

Capítol 750. En un món de modes efímeres, hi ha pocs referents que sobrevisquin el pas de les dècades. Una banda musical de Liverpool va deixar una petja que encara avui es recorda i influencia la música actual. Cançons com "She loves you", "Yesterday", "All you need is love" o "Let it be" es transmeten de generació en generació, i tot el que té a veure amb aquest grup musical continua generant interès i beneficis. Avui, la història dels Beatles a l'"En guàrdia!". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Francino, periodista i músic.

Capítol 749. A inicis dels anys setanta, l'espanyol mitjà era un tipus baixet i reprimit, provincià, entestat a demostrar-se a si mateix que podia ser un seductor, sense importar-li caure en el ridícul més absolut. Com a mínim, aquesta era la visió que ens n'ha deixat el cinema a través d'actors tan populars com José Luis López Vázquez o Alfredo Landa. El cognom d'aquest últim, que encaixava perfectament en el perfil, va batejar un subgènere cinematogràfic que a la vegada era moviment sociològic i mirall d'una societat encara massa paralitzada per traumes i complexos d'inferioritat. Entre 1969 i 1978, l'anomenat landisme va proporcionar importants èxits de taquilla. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En guàrdia", periodista especialitzat en cinema, director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento".

Capítol 748. Si per a una dona encara avui és difícil accedir als centres de poder i autoritat, a l'antic Egipte ho era molt més. Que una dona fos faraó era una aberració, una amenaça, a la maat, l'ordre natural del món. Al llarg de gairebé tres mil·lennis, i entre 200 i 300 regnats, només cinc dones van aconseguir ser proclamades faraó. Una de les que va desafiar la tradició de manera més eficaç, establint una coregència amb el fillastre en un moment de puixança de la dinastia, va ser Hatxepsut, fa uns 35 segles. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i Màster en Egiptologia.

Capítol 747. Com a símbol de la glòria i el poder de la Grècia clàssica, la ciutat d'Atenes va sofrir al llarg dels segles diversos atacs dels enemics. Una de les amenaces més serioses que mai va patir va ser el setge plantejat per Luci Corneli Sul·la entre el 87 i el 86 abans de Crist. En l'enfrontament amb les autoritats romanes, molts dels edificis de la polis atenenca va quedar afectats i la població civil va patir un tracte duríssim. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la UAB.

Capítol 746. Montserrat Roig va morir prematurament a causa d'un càncer de pit als 45 anys. Però en tants pocs anys de vida va generar una obra extensa i important: novel·les, contes, assajos històrics, reportatges i entrevistes que la van convertir en una de les escriptores catalanes cabdals del segle XX, i també una de les més populars pels treballs televisius i els articles de premsa. Amb una quarantena de llibres, Montserrat Roig es va guanyar un lloc d'honor en la literatura catalana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Aina Torres, llicenciada en Periodisme i en Gestió Cultural, poeta, escriptora i periodista, autora del llibre "Montserrat Roig. La memòria viva".